divendres, 7 de juny del 2013
dijous, 6 de juny del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
El Modernisme a Catalunya
EL MODERNISME A CATALUNYA
El Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític, en un període liderat per la "Renaixença". Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen prendre el liderat d'aquest moviment.
Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per definir el "Modernisme arquitectònic".
Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.
El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental que es comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració,
El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això és així amb els arquitectes esmentats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.
A.Gaudí
A Catalunya l’artista indiscutible és l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926). En el marc d’un un poderós ressorgiment de la cultura catalana: la Renaixença, la rica burgesia industrial, culta i nacionalista, acceptarà els postulats del nou moviment perquè en ell es barregen la tradició, novetat i refinament.
Exemple és el Palau Güell de Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a les portes, i un personal estil d’inspiració biològica.
Finalmente, l’artista assoleix la maduresa creativa, el modernisme ple. En el Parc Güell, realitzat entre 1900 y 1914, fon arquitectura i escultura en la mateixa naturalesa.
dimarts, 7 de maig del 2013
Mordernisme Català Part 1
EL MODERNISME A CATALUNYA
El Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític, en un període liderat per la "Renaixença". Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen prendre el liderat d'aquest moviment.
Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per definir el "Modernisme arquitectònic".
Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic.
El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental que es comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració,
El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això és així amb els arquitectes esmentats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.
A.Gaudí
A Catalunya l’artista indiscutible és l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926). En el marc d’un un poderós ressorgiment de la cultura catalana: la Renaixença, la rica burgesia industrial, culta i nacionalista, acceptarà els postulats del nou moviment perquè en ell es barregen la tradició, novetat i refinament.
Exemple és el Palau Güell de Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a les portes, i un personal estil d’inspiració biològica.
Finalmente, l’artista assoleix la maduresa creativa, el modernisme ple. En el Parc Güell, realitzat entre 1900 y 1914, fon arquitectura i escultura en la mateixa naturalesa.
dijous, 25 d’abril del 2013
dimarts, 12 de març del 2013
Semblances i Diferències entre l'art del Barroc i Rococó
ART DEL BARROC i ROCOCÓ
Un prové d’un altre, són molt semblants, practicament iguals, el que l’art del rococó és mes exagerat, porta molts colors dorats.
S’assemblen en tot, tant arquitectura, esculura i pintura.
DIFERÈNCIES
En el barroc es busca en la pintura obtenir la perfecció en la perspectiva realista, en canvi en el rococó no es prenen molt en compte les proporcions humanes i dels elements que l'envolta.
El barroc té el seu auge al segle XVI i el Rococó al segle XVII
Al barroc s'enfoca en el manierisme en l'escultura, mentre el Rococó
busca una perspectiva diferent.
El barroc neix a Roma, el Rococó neix a França.
A diferència del terme "Barroc" la paraula "Rococó", no ofereix dubtes sobre el seu significat. Com els noms de tants altres estils contemporanis, és a l'origen un qualificatiu d'intenció caricaturesca i despectiva, que deriva del substantiu rocaille, rocalla, element principal de la decoració del segle XVII.
El Rococó a diferència del Barroc, es despreocupa per qüestions catòliques. És un art
eminentment aristocràtic, un art per l'alta classe mitjana, amant d'un estil mundà, íntim i delicat.
El rococó a diferència del barroc, es caracteritza per l'opulència, l'elegància i pel
ús de colors vius, que contrasten amb el pessimisme i la foscor del barroc.
dimarts, 5 de març del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)